Poemas:
Teresa Pascual

Hem arribat a sentir fins i tot
el brandar sigil·lós de les palmeres,
l’hem pogut dir, descriure, explicar,
contar a quines hores quina llum
modulava els matisos de les palmes,
el seu recorregut des de l’inici
llampant entre les ones de les dunes,
opac entre les ombres de les pedres.
¿Què guarda l’interior dels silencis
que fins i tot arribem a sentir?

Hemos llegado incluso a oír
el balanceo sigiloso de las palmeras,
lo hemos podido decir, detallar, explicar,
contar a qué horas qué luz
modulaba los matices de las palmas,
su recorrido desde el inicio
centelleante entre las ondas de las dunas,
opaco entre las sombras de las piedras.
¿Qué guarda el interior de los silencios
que incluso llegamos a oír?

**

Deconstrucció

Després de la distància
tota una superfície
on situar els dies
resseguir els mateixos
antics camins de l’aigua
sense ser els mateixos
excusar-los l’absurd
de la banalitat
de qualsevol dolor
l’escrutini del fred
el greuge de l’ahir
la fallida memòria
de la sang quan encara
calcula des de fora
el llarg d’una ferida
el pols de passions
els intervals d’un dubte

 

Deconstrucción

Después de la distancia
toda una superficie
donde situar los días
recorrer los mismos
antiguos caminos del agua
sin ser los mismos
disculparles lo absurdo
de la banalidad
de cualquier dolor
el escrutinio del frío
el oprobio del ayer
la fallida memoria
de la sangre que todavía
calcula desde fuera
el tamaño de una herida
el pulso de las pasiones
los intervalos de una duda

***

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules…
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.

A la medida de tus cosas
he dispuesto la casa, las paredes,
el color naranja de la cocina,
el pilar caravista del salón.
He abierto las ventanas y la mar
ha matizado las líneas del agua
sin saber la sal que conmovía
y abatía las olas en la arena—
toda la sal anclada a la medida,
a tu medida de las cosas,
al silencio de sal, al viento de sal,
a la sal de la piel de las palabras…
He dispuesto la casa, las paredes,
cada verde de los cipreses y los pinos,
todo el dolor de los días sin luz,
cada palmo del espacio que no ocupas
donde tu medida se diluye.

****

La meitad sombria

La mitad sombría le parecía a veces
solo un lugar de paso
Flavia Company

A la meitat en ombra de la vida
hem guardat els records sense llegenda
aquells que contra tota voluntat
saben obrir els panys de la consciència.
Hem replegat el vent de les paraules,
els matisos del cor, la pell humida,
aquella nit en blanc — per què tan blanca?—
algunes, sols algunes de les pèrdues.
A la meitat silenci de les ombres
hem acollit la set de la presència,
la decisió d’estar, la d’ocupar
encara alguns dels llocs de la memòria.

La mitad sombría

La mitad sombría le parecía a veces
solo un lugar de paso
Flavia Company

En la mitad en sombra de la vida
hemos guardado recuerdos sin leyenda
aquellos que contra toda voluntad
saben abrir los cierres de la conciencia.
Hemos recogido el viento de las palabras,
los matices del corazón, la piel húmeda,
aquella noche en blanco —¿por qué tan blanca?—
algunas, solo algunas pérdidas.
En la mitad silencio de las sombras
hemos acogido la sed de la presencia,
la decisión de estar, la de ocupar
todavía algunos lugares de la memoria.

Teresa Pascual (Grao de Gandía, 1952) estudió Filosofía en la Universidad de Valencia. Poeta, y traductora, se dio a conocer con Flexo (1988), premio Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó. Ha publicado: Les hores (1988), premio Vicent Andrés Estellés; Arena (1992); Curriculum Vitae (1996); El temps en ordre, premio Crítica Serra d’Or (2002); Rebel·lió de la sal (2008), premio Crítica Catalana; Herències (2011), con Àngels Gregori, premio Manel Garcia Grau; València Nord (2014); Vertical (2019 ), premio Ausiàs March; El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019. (2020) y Tot pasa Baix (2022) Premio Lletra d’Or 2023. Traducida en varios idiomas.